Qui soc i què em mou
Podria estendre’m amb la meva condició d’emprenedora convertida en empresària, amb els reconeixements de dues dècades de trajectòria professional o bé amb un futur prometedor que vull construir.
Podria parlar-vos del doctorat que acabo d’estrenar i de la recerca que tinc per endavant, just el mateix any que he finalitzat el meu segon màster en una prestigiosa escola de negocis que segur que coneixeu.
Però, en aquest apartat, prefereixo explicar-vos d’on vinc i no què he fet. Soc filla d’una finca de pagès; concretament, la quarta dels tres germans que estem vius.
Això sí, que ha marcat la meva vida.
Sanmiquel d’Olius és on vaig néixer i créixer, una casa pairal que ha passat de generació en generació des de fa més de mil anys.
La meva infantesa va ser molt feliç: enterrava tresors, escrivia poemes asseguda damunt de turons, cantava cançons inventades caminant pel bosc i anava a l’escola amb un sorollós Land-Rover-molt-vell, carregat de bidons de llet de vaca fresca i cartrons d’ous.
Aquest és el meu origen i el recordo amb nostàlgia. Són les arrels que m’han portat a com soc avui: analítica, creativa, valenta i, segurament, sorprenent per alguns.
La meva formació acadèmica va respondre a la vocació dels meus primers anys de vida: l’art. Vaig graduar-me en Belles Arts a la Universitat de Barcelona en el moment més reivindicatiu de la meva vida. Les meves matrícules d’honor reflexaven la meva recerca de la perfecció en l’ús dels llenguatges artístics i, també, les meves inquietuds tant personals com professionals. Si volia dedicar-me a l’art, no n’hi havia prou amb ser bona.
El meu projecte de final de grau va ser un documental de crítica social que acabaria adquirint Televisió de Catalunya després que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el reconegués amb el Premi Actual Catalunya, en una gala inoblidable al Palau de la Música.
Amb només 23 anys i sense entendre-hi d’impossibles, vaig fundar E2S, una empresa de comunicació i publicitat amb gairebé dues dècades de trajectòria on comparteixen trajecte una dotzena de persones extraordinàries.
Em sento orgullosa d’haver fet créixer E2S i d’haver obtingut premis i reconeixements, nostres i de clients arran de la nostra feina. Hem creat comunitats, hem revolucionat territoris, hem vist créixer grans professionals i hem crescut amb els nostres clients.
Encetada la dècada dels 40, amb dos màsters a l’esquena (un de molt recent a ESADE) i conclòs un període reflexiu sobre què és el que puc aportar al món, estic preparada per obrir una nova etapa professional de la meva vida: treballar en línia amb el meu propòsit personal.
Vull implicar-me només amb aquells projectes corporatius que, en paral·lel amb el ‘profit’, vagin destinats a deixar una profunda i bonica petjada social. És el retorn d’aquella Núria reivindicativa dels anys de creació artística? En realitat, mai no he deixat de ser-la.
Aquí és on m’enfoco i on sento vibrar el meu talent.
De fet, així com el meu propòsit va aparèixer com una opció, s’ha convertit en una condició del meu temps i esforç: “expandir els projectes amb capacitat de transformació social”.
“Quan va ser l’última vegada que et vas preguntar què volies ser a la vida? Doncs pregunta-t’ho una altra vegada. Ara. ”
Tom Peters
Ha arribat el moment de saltar a l’arena sense E2S. Ho sento així, perquè no sé com de feixuc o de fascinant serà aquest viatge que començo i que necessito explorar.
M’he teixit els contactes més valuosos a les ales. Faré aquest camí amb grans noms que fa temps que coneixo i admiro. Em proposo escollir els millors per volar el més amunt possible en cada projecte.
I així comença nuriasala.com
I, tot plegat, per què?
Perquè vull viure una vida que valgui la pena recordar.